Ahir en vaig despertar a les sis del matí. Vaig tornar a casa a les set, sopar, per un pastís, fer deures i parlar amb la Blanca. Dormir a les dotze. Tornar-me a despertar a les sis. Dutxa, esmorzar, bus, classes de vuit a tres. Sense pati, sense cap "free block". A les tres, a carregar totes les coses del mercat de segona mà fins a l'aula. Merda, ja són les sis. Corrents fins al tren, en 4:30 minuts el que normalment faig en més de deu. Tren fins a Oslo, arribem a un quart i cinc de set. Correm fins a l'escenari on es fa l'entrega de les medalles pels jocs d'esquí per agafar un bon lloc. No es veu res, a no ser que vulguis examinar l'esquena del tio del davant. No et pots moure ni un centímetre. I així, amb la motxilla a l'esquena i el portàtil a la mà, ens hem passat tres hores. Això sí, una passada. Un mar de 100.000 persones amb banderes, gorros, la cara pintada... Una marea vermella.He arribat a casa a les deu en punt. Demà, toca el mateix. De vuit a vuit al cole. I quan arribi a casa, fer un pastís. I dormir. I tornarme a despertar. I arribar al cole a les vuit. I a casa a les onze. I fer deures. I tornar a despertarme a les sis.
Si sobrevisc a aquest "cap de setmana", ni una bomba nuclear acaba amb mi.
No ha de ser sà estudiar tantes esquenes del tio del davant. Per que a Oslo el que fas és estudiar, oi? :-)
ResponEliminaCap bomba podrá amb tú... ànims que s'acaba el finde... ara demostra tot el que has estudiat.
ResponEliminaPetonets...
Necessites unes vacances a algun lloc tropical XD
ResponEliminaCarinyo, sóc la teva mare, t'estimo molt i pateixo pe tu. Però francament, ara mateix no puc parar de pensar i de patir per la pobre gent que es mengi el teu pastís :-) I a sobre pagant!!
ResponElimina(Eh, que no ho dic perquè no sàpiques cuinar, sinó per l'estress que portaves a sobre quan el feies)
Mama, que el pastís estaba bonissím! Et fa ràbia no poder-ho provar? :P
ResponEliminaPapa, Itas, aquest cap de semana, no he obert ni un llibre. Pero n'he portat centenars en caixes. Em fa mal tot.
Francesc, India en un tres i no res!
Eh, això dels pastissos jo crec que és trola... aquí la Lídia mai ha fet un pastís, i això que per Nadal li vam demanar... Lidiongui, jo m'ho creuré si d'aquí 15 dies quan vingui a passar el cap de setmana em fas un pastisset :) (a veure si cola)
ResponEliminaHas sobreviscut bé el finde? Ostres, i vau veure l'entrega de medalles de jocs d'esquí? Vas fer alguna foto del tumulto? Per què no en penges alguna?