He pensat que a partir d'ara començarè les entrades amb un recull de intents de suicidi, em sembla una bona manera de que us feu una idea de com van les coses per aquí...
Aquesta setmana, dos intents de suicidi.
El primer per la perillosa quantitat de llibres per estudiar damunt l'escriptori, que auguren un nadal... diguem que poc social.
El segon per la festa que estem planejant de fer tota la classe. I no és que no em sembli bona idea, pero el codi de vestimenta és "formal". No veieu cap contradicció entre aquesta paraula i jo? Jo sí. I per si fos poc des de que vaig dir que no em posava un vestit (vestit vol dir vestit rollo barbie) ni de conya, sembla que m'hagi convertit en el mono de fira, l'altre dia a classe el tema de conversa era si la ralla em quedaria millor negre o blava i quin color de vestit exaltaria els meus ulls. I jo que tenia pensat anar amb texans, il.lusa de mi.
La primera de tres amics de classe, semblen una mica bojos (i ho estan) pero no malpenseu, que estar al break de mates no ajuda gens. Els vaig estar fent fotos, i quan els vaig preguntar si les podia possar al blog, la Nila em va contestar que no estaven decents, i els hi vaig haver de fer aquesta altre saludant estil bons nens, i l'Alexander... no se que collons feia, estaria en el seu món de pentinats, laques i místos :P
(Llarga història, que basicament va acabar amb mi tirant-li una caixeta de místos d'uns 2gr i ell fotent un salt rollo Dumbo i una crit "ahhhi", més divertit del que us podeu imaginar. Ara, innocent com sembla, l'altre dia li vaig "recordar" i em vaig empassar quilos de neu... I desprès diuen que tenim llibertat d'expressió)
 |
| Katherine (Noruega), Nila (Sri Lanka) i Alexander (Noruega), posant-se formals per poder aparèixer al blog decentment x) |
I perquè veieu que a vegades també estudiem, això és a classe d'economia, a les quatre i pico de la tarda, mig desperts mig somiant en trolls (sí, més del segon).
Per cert, no sé si em veureu gaire el pèl al nadal (uoooooo una setmana per venir!!!) perquè he d'estudiar... M-O-L-T. Us faig una llista, que vull que quedi constància, que si no passa el que passa...
-Economia: Estudiar per l'examen, 200 pagines del totxo que veieu a la foto.
-Mates: Ja la trobaveu a faltar, eh? Doncs no, no us preocupeu que ja torna a estar en plena acció, he d'estudiar per un exaaaaaaaamen de 11 temes. Sí, o-n-z-e.
-Anglès: Llegir un llibre, preparar-me per un exàmen. Tierra tragame.
-Català: Acabar de llegir 1984 (per cert, us el recomano moltíssim) i començar/acabar un altre, encara no sé quin ni ganes.
-Química: Fer una rapassada a tot el que hem fet, sobretot aprendre els noms de química orgánica... De veritat, com algún dia hagi de possar el nom a alguna nova malaltia/virus/el-que-sigi les futures generacions s'enrecordaràn de mi, pero jo em quedaré tranquila. Acabar el lab report, he considerat vendre l'ànima al diable, però ja la tinc hipotecada en mates.
-Biologia: Fer el lab report, mínim 10h.... Mínim. Algú sap quan costen les ànimes d'imitació al mercat negre?
Què, eh?! Ja, perquè després digeu que no faig res :P
 |
| A primera fila, Einar (Finlàndia) i Catherine (Xina), a la del darrere, Elizabeth (Noruega) i Martina (Bulgària) I ara que heu vist que treballo, una altra foto de "treball", els "apunts" que l'Aani i jo hem fet a economia. En la nostra defensa, cal dir que tothom estava dormint, i no era per menys. Nosaltres intercanviabem experiències. I per qui no ho hagi notat, a la esquerra del nostre fresc estan escrits els nostres noms en àrab, per mi! |
 |
| El millor, la conclusió. La cosa comença amb "I wanna go home" i acaba amb "I want more drugs!". No pregunteu. I una foto de l'Aani i jo, que m'encanta. Per cert, segurament aquest finde aniré a casa seva i m'ensenyarà a cuinar algun plat àrab, es tornen a aceptar apostes. Explotarà la cuina, la cremarem, provocarem una inundació, destruirem la casa sencera...? |
 |
| Aani أني(Palestina) i joليديا, per si no m'heu reconegut entre tant abric (fifty-fifty) Ah sí! Encara he d'explicar el que he fet avui... doncs només tenia una classe (de tres hores i mitja), anglès. Ens hem rigut un munt, i el partit ha dic cada frase... We are -pacefully- gonna invade the whole world ---> Invairem -pacíficament- tot el món. We are not gonna suppress freedom, simply change it's meaning ---> No suprimirem la llibertat, simplement canviarem el seu significat. We will take money freely to make presents to ourselfs -a happy party will make people happy --> Agafarem diners lliurement per obsequiar-nos -un partit content farà a la gent contenta. You see... We are up there (pointing to the ceiling), you are down there (now pointing the floor). Don't try to climb --> Clar, és que... Nosaltres estem allà dalt (senyalant al sostre), vosaltres allà baix (ara, senyalant al terra). No intenteu escalar. Doncs es tractava de que el partit polític que suposadament ha guanyat a EUA (inventat per uns quants companys) faria una roda de premsa, i els periodistes ens hem dividit ens diaris seriosos, premsa rosa, BBC o Fox News (equivalent a intereconomia als EUA). I, evidentment, amb aquestes declaracions hem tingut més que suficient per exprimir bé la taronja... Com ens hem rigut. I també he conegut a una noia (Inger) que va al UWC de Flekke (Noruega), molt interessant. I perquè després diguin que facebook és una pèrdua de temps, una altra noia espanyola (del mateix UWC) ja m'ha agregat i parlarem després de nadal, ara està a Palestina de vacances (com veieu, m'entero de TOT) L'Inger venia a parlar sobre els UWC, per si algú volia aplicar, pero he sigut la única que m'he enterat de la reunió, així que em pogut parlar bastanta estona :) Déu n'hi do, estic inspirada, eh? Serà per l'acompanyament musical al escriure? Us deixo un video, potser un ajuda a que us vingui la musa... Però, eh, no espereu maravelles, que a mi em funciona tan bé perquè, ja de per si, la tinc molt contenta x) And so this is Xmas For weak and for strong For rich and the poor ones The world is so wrong And so happy Xmas For black and for white For yellow and red ones Let's stop all the fight |
Veig que comences a deixar-te anar... però eh! vés amb compte que potser t'has deixat anar un gra massa.
ResponEliminaSobre la racomanació de 1984 això si que m'ha fet riure tot sol aquí a casa.
Potser ja no ho recordes però crec que tots els que som més grans que tu a la teva família no només ho hem llegit sinó que a més t'ho hem racomanat.
La incorporació de fotos tot un detall que fa millorar molt.
El disseny... excessivament carregat i aquest color "granate" trenca la vista... però ho acceptarem si és el preu per aconseguir tenir infomació teva :-)))))
Petons!!!!
Amb el diseny, l'altre no m'agrada i aquest tampoc massa, però ho he de cambiar amb temps i no en tinc, aixi que toca esperar...
ResponEliminaJejeje, probablement, però m'agrda ara, fa un temps no crec que ho hagués vist igual.
I això de deixar-me anar massa??
No facis cas al teu pare, carinyo, no t'has deixat anar massa, està molt bé, així m'arriva un troçet de tu com ets i com estàs. Per mi, fantàstic!!
ResponElimina(I ara uns minuts publicitaris i ideològics en defensa de l'escola pública de barri). Has vist que bé et va anar ser alumna d'una escola i d'un institut "internacional" aquí a Rubí. Des de que teníes 3 anyets vas tenir a classe companys de la Xina, del Marroc, d'Ecuador, de Colombia, etc. Gràcies a ells avui et sents como pez en el agua en aquesta escola internacional a Noruega. (Es tanquen els minuts publi-ideològics).
Per cert, si la foto dels teus amics és la bona, la que van fer preparats per poder ser penjada al blog... com seria l'altra???!!!
Mil gràcies per tot el temps que dediques al blog, pensa que gràcies a ell ja no m'enfado perquè no em truques. (Que, per cert, una trucadeta de tant en tant...)
Doncs a mí m'encanta..... desprès de tot el que tens que estudiar, invertir tant de temps per fer-nos sentir tant a prop teu, m'encanta!!!
ResponEliminaPerò això no et disculpa..... truca al teu pare i a la teva mare :)))
He rigut molt Lidia! Se't nota pletòrica per les terres de trols... i m'encanta notar-te així! Un petó ben fort!
ResponEliminaSoc la SARA pero no se com comentar sense haver d ferme jo un blog...llavors he hagut d posar anonim vv'
ResponEliminacurrat currat! :)
vestit d barbie? feste moltes moltes fotos ee? q jo en vui!!!^^
Em pots explica cm o faras x fe tota aqesta feina q as dit x nadal? anims q nmes en tens 3 punyaos i mig!! jaja nono, q se q tu o pots fer ;)
Sincerament crec q quan quinis explotarà la cuina, es cremarà, provocareu una inundació per apagar el foc i mes tard es destruira la casa sencera... jajaj es conya :)
I per ultim... quan vinguis sa descoltar una canço am el piano eee? q avera si al final tocaras millor tu q joo!!
Un petoo ben graaan!!! *germanaadoptivaolsonesapreferida! :)
Molt millor el disseny... i veig que a la teva mare li va agradant cada cop més aquest vocabulari ple de renecs que fas... d'això en deia deixar-te anar un pél massa.
ResponEliminaSi segueixes així aquest blog farà història.
Petons
Soy el David pero me pasa lo que a la Sara. I'm sorry.
ResponEliminaHolaليديا, como ves yo también domino el árabe... Bueno aquí pasan dos cosas porque me he estado leyendo tu blog y no entiendo nada, me explico.
No paras de quejarte de la cantidad de trabajo que tienes como libros que leer, estudiar para exámenes de mates, química, inglés, economía etc,etc. Por otro lado, tienes tiempo de escribir parrafadas en el blog, hacer y colgar fotos, vídeos y demás historias. Dicho ésto, se me ocurren dos cosas:
O bien todo lo que escribes en el blog es cierto con lo cual me pareces brillante, lista como tu sola, inteligente (sí, ya sé, en ésto compartimos genes), sorpresivamente madura, organizada, creativa e imaginativa, muy social con todos los que te rodean, con una capacidad de trabajo aplastante, físicamente polivalente (esquí, natación...), en fin, me dejas alucinado;
O BIEN, y créeme que yo me decanto por esta opción, te lo estás inventando todo.... no tienes tanto trabajo, ni tanto que leer ni estudiar, ni te hablas con los demás (las fotos son robadas, acuérdate de que no es la primera vez que robas... Andorra, tú y el Andy, apartamentos Anapurna, desayuno, azucarillos....etc), te ahogas cuando te metes en el agua, se te cruzan los esquís, no hace tanto frío, es más, creo que no estás ni en Noruega. Creo que estás en el caribe, en la playa y que gracias a esto de internet y los blogs les estás engañando a tus padres que creen que tu "ets la seva filleta" y que eres buenísima. Pues a mí no me la das así que deja ya de pasártelo pipa y vuelve a casa que la Karen pregunta mucho por tí.
Bueno nos vemos que para ser la primera vez que me meto contigo ya está bien....besitos
Ja,ja,ja,ja Ya ves Lídia que aquí te sacan las vergüenzas del pasado sin problemas. Eso es para que no se te olvide nunca jamás de dónde vienes. Y si se te olvida, no te preocupes, que siempre tendrás quien te lo recuerde :-)
ResponElimina