Barcelona, here I come!

1 dia

14 hores

38 minuts

56 segons 

Bon rotllo per un dia d'estudi...

Acabo d'arribar a casa, però em queden unes quantes hores davant del llibre de mates...

Love is in the air!

He arribat al institut a tres quarts i cinc de vuit, com sempre. Sóc de les primeres, així que he entrat , i m'he sentat al terra, com sempre, preparada per tancar els ulls i dormir els vint minuts des on que el bus em fa perdre. Pero he vist que totes les taquilles tenien un post-it de diferent color enganchat... M'he debatut una estona entre la curiositat i la son, pero com a bon projecte de cinentífica, m'he aixecat i he agafat la meva. Deia "Born for a propouse", nascut amb un propòsit. Cada una de les més de 500 persones del institut ha rebut una, amb uns quants missatges diferents.
Les han fetes els estudiants que están al "cosy comitee", algo així com el comité per fer de l'escola un lloc cuco. I han decidit, per Sant Valentí, possar un post-it a cadascú.
M'ha semblat genial, molt bona manera de començar el dia amb un somrriure als llavis :)

Oslo calling...

Avui hem parlat amb la Catherine Coleman, astronauta de la NASA. Connexió especial Lillesrøm-Bèlgica, Bèlgica-Illinois, Illinois-International Space Station.

Si, ho heu sentit bé, durant 10 minuts ha contestat preguntes dels alumnes de primer. 10 minuts perquè, viatjant a 8km/segon, la connexió des de un determinat punt de la terra no dura més que això.

Una volta a la terra cada noranta minuts.

Càmera en mà!

Com sempre, estrès, pero si una cosa he après, és que no és incompatible amb la felicitat. Molta. Porto una setmana sense parar de fer lab-reports, integrals i economia, pero tot es massa guai.
El dimarts no vaig tenir classe, i com que era la única amb el dia lliure, vaig decidir anar a fer una volta amb la càmera. Vaig fer algunes fotos de les que estic bastant orgullosa...

I les meves dos preferides:

Kaliningrad... o inKaliningrad.

He pensat que encara era massa aviat per trancar un propòsit d'any nou, així que aquí estic :P

Com sempre, mil i una coses per fer, pero van sortint... poc a poc, però surten. 

He aconseguit anar a la piscina casi tres cops per setmana! No sabeu la motivació que dóna que hi hagi una sauna, em rosteixo con un pollastre i desprès em fico a l'aigua, una mica camicaze per part meva, está bastant freda, però només hi ha una cosa que no es pot resistir, i és la temptació. Se m'està anant un pèl l'olla, però és el que té acabar de llegir 20 pàgines de TOK... 

Ahir va ploure! Gran notícia, la primavera arriba. Fa fred, pero aquí amb qualsevol cosa som feliços, i pasar dels -20 als 0 és un gran pas. L'únic problema es que hi ha neu. I quan la pluja entra en la equacó... aquest matí m'he fotut una hòstia relliscant pel gel que déu n'hi do. Feiem broma (pensan-ho bé, no és mala idea...) d'agafar els ice-skates i sortir a fer una volta, realment hauria sigut molt més fàcil que retrocedir dos pasos per cada passa cap endavant. 

I una dolenta, no puc anar a Kaliningrad. Van fer un sorteig, 10 de 15, i em vaig quedar fora. En fi, tenia moltes ganes, però no s'hi pot fer res... 

A part, he trobat un video de un tio, metge, geni. Pels que ho entengeu:

He d'anar a dormir, que demà toca llevar-se avans que el sol! 

PD- Hi ha bastanta gente que sé que es llegueix el blog (yuhuuu sóc famosa!) i no comenten. Va, que em fan ilu!