Madrid!!!

Molts dies després, torno amb molt bones notícies:

VAIG A MADRID!

Pels que no ho sapigueu, fa ja uns mesos vaig demanar una beca per estudiar dos anys més fora. S'han presentat 1.034 sol·licituds, de les quals han triat 50 per fer-lis (nos) una entrevista. I sí, he tingut moltíssima sort!

De fet, ahir no em van trucar. I per amics, vaig saber que era el dia de les trucades, que si no et sonava el telèfon, estaves fora. Així que va ser doble la sorpresa quan obro el correu aquest migdia i em trobo un e-mail de CMU, la organització a la que demano la beca. El mail començava per "Queridos preseleccionad@" Al principi he pensat que era una equivocació, però he trucat, i resulta que no!

Ja us explicaré com va a Madrid, però tot pinta genial. I coneixeré a molta gent amb la que porto més de mig any parlat per un foro! Crec que em quedaré a dormir a casa d'una amiga, així que millor impossible, no?!

I com que fa un munt que no actualitzo, una repassada general a l'últim cap de setmana:
- El Dissabte vaig anar a casa d'una amiga, la Martina, tot el dia. Vam estudiar un munt de química, que realment feia falta. I aprofitant que la seva mare treballa en això, doncs ens vam animar. Però clar, no podiem estar tot el cap de setmana estudiant, així que vam decidir sortir un rato a refrescar el cap. I vam acabar jugant al pictory sobre la neu amb una targeta de bus i un camp amb més d'un metre de neu sense una petjada. I per acabar, vaig tenir la genial idea de creure'm jesús. I vaig decidir caminar sobre les neus. Amb la petita diferència que una no està feta d'aire. Endevineu qui es va quedar atrapada amb la neu per les aixelles! I qui s'estava rient de la pobre desgraciada? Correcte!
- I el Diumenge, per fi, esquiar!!! M'ho vaig passar genial!

Ja us explicaré més, però he de marxar, que tinc son i encara masses coses per montar! (i vols per mirar ;)9

Error 404

Ahir en vaig despertar a les sis del matí. Vaig tornar a casa a les set, sopar, per un pastís, fer deures i parlar amb la Blanca. Dormir a les dotze. Tornar-me a despertar a les sis. Dutxa, esmorzar, bus, classes de vuit a tres. Sense pati, sense cap "free block". A les tres, a carregar totes les coses del mercat de segona mà fins a l'aula. Merda, ja són les sis. Corrents fins al tren, en 4:30 minuts el que normalment faig en més de deu. Tren fins a Oslo, arribem a un quart i cinc de set. Correm fins a l'escenari on es fa l'entrega de les medalles pels jocs d'esquí per agafar un bon lloc. No es veu res, a no ser que vulguis examinar l'esquena del tio del davant. No et pots moure ni un centímetre. I així, amb la motxilla a l'esquena i el portàtil a la mà, ens hem passat tres hores. Això sí, una passada. Un mar de 100.000 persones amb banderes, gorros, la cara pintada... Una marea vermella.

He arribat a casa a les deu en punt. Demà, toca el mateix. De vuit a vuit al cole. I quan arribi a casa, fer un pastís. I dormir. I tornarme a despertar. I arribar al cole a les vuit. I a casa a les onze. I fer deures. I tornar a despertarme a les sis.

Si sobrevisc a aquest "cap de setmana", ni una bomba nuclear acaba amb mi.

Barcelona, here I come!

1 dia

14 hores

38 minuts

56 segons 

Bon rotllo per un dia d'estudi...

Acabo d'arribar a casa, però em queden unes quantes hores davant del llibre de mates...

Love is in the air!

He arribat al institut a tres quarts i cinc de vuit, com sempre. Sóc de les primeres, així que he entrat , i m'he sentat al terra, com sempre, preparada per tancar els ulls i dormir els vint minuts des on que el bus em fa perdre. Pero he vist que totes les taquilles tenien un post-it de diferent color enganchat... M'he debatut una estona entre la curiositat i la son, pero com a bon projecte de cinentífica, m'he aixecat i he agafat la meva. Deia "Born for a propouse", nascut amb un propòsit. Cada una de les més de 500 persones del institut ha rebut una, amb uns quants missatges diferents.
Les han fetes els estudiants que están al "cosy comitee", algo així com el comité per fer de l'escola un lloc cuco. I han decidit, per Sant Valentí, possar un post-it a cadascú.
M'ha semblat genial, molt bona manera de començar el dia amb un somrriure als llavis :)

Oslo calling...

Avui hem parlat amb la Catherine Coleman, astronauta de la NASA. Connexió especial Lillesrøm-Bèlgica, Bèlgica-Illinois, Illinois-International Space Station.

Si, ho heu sentit bé, durant 10 minuts ha contestat preguntes dels alumnes de primer. 10 minuts perquè, viatjant a 8km/segon, la connexió des de un determinat punt de la terra no dura més que això.

Una volta a la terra cada noranta minuts.

Càmera en mà!

Com sempre, estrès, pero si una cosa he après, és que no és incompatible amb la felicitat. Molta. Porto una setmana sense parar de fer lab-reports, integrals i economia, pero tot es massa guai.
El dimarts no vaig tenir classe, i com que era la única amb el dia lliure, vaig decidir anar a fer una volta amb la càmera. Vaig fer algunes fotos de les que estic bastant orgullosa...

I les meves dos preferides: